Caure no feia mal

Joan Dausà

No em deixis caure
si se m'emboira la mirada.
Porta'm a casa
deixa que dormi sota l'arbre.
Torna'm al lloc
on la vida bategava,
i Caure no feia mal.

I quan bufava vent de nord
m'enfilava entre les branques,
de dalt de tot
veia el llac que el fred glaçava.
I em descordava els botons,
de l'abric en feia ales,
i omplia els pulmons
d'aire.

I deixava caure el cos
i volava
Almenys per uns segons
volava
I deixava caure el cos
i volava
I si no ho feia tant se val,
caure no feia mal.

Avisa l'àvia,
m'he fet sang aquí a la cama.
Entrem a casa
que t'ho netejo sota l'aigua.
Ara un petó,
d'aquells que tot ho curaven
quan caure no feia mal.

I quan bufava vent de nord...
I deixava caure el cos...