Blanc nuclear
Pensament en blanc nuclear,
no puc fer res més que assimilar ses lletres.
Tortes com escarabats,
tot desordenat dins es meu cap d'arena.
Dubtes sobre on arribar
explicar algo estúpid o amb profund missatge.
Només som un pobre viatjant,
amb itineraris dissenyats per córrer.
Puc escriure sobre enyorar,
però no puc fer que ses persones tornin.
Puc escriure sobre esperar,
però no puc dir quan, què, qui, com o per què.
I és com si a una línia... li surtin costats.
Costats per dividir o ajuntar,
costats per no acabar sense veure a les bandes.
Com un camaleó expectant,
pendent d'aprofitar una idea de tantes.
S'instint em diu que et digui què sent,
però no m'he entrenat per no ser un simple exemple.
Correcte o incorrecte com tot,
pensar és un primer pas per a no acabar com sempre.
Puc escriure sobre actuar,
però no triar ses situacions perfectes.
Puc escriure sobre esperar,
però no puc dir quan, què, qui, com o per què.
I és com si a una línia... li surtin costats.
T'has d'adaptar o un dinosaure et tornaràs.
Si acaba el món no importarà, però sinó serà vital.
Com sumar estones buides, sordes, sense origen ni costats.
No hi ha família estructurada que valori per edats.
Agafa-ho tot, no hi pensis més, tens prou raons, guanyaràs temps.
Agafa-ho tot, no hi pensis més, ses decisions diuen qui ets.
Puc escriure sobre somiar,
però no et puc dir si et passaran ses coses...
Puc escriure sobre acabar....
