Ni a besades
La dignitat no s'implora davant d'aquell qui té la pren. L'odi que engulls no alimenta ni a besades. Ni a besades oblido els canons. Les mans ferides al terra, d'uniforme embrutant la neu. La bona gent de França no ens dóna ni aigua. No s'acabat mai la guerra i ara em porten presoner. Camí del camp de Miranda passem prop de casa. Per sort vaig poder tornar al poble, però ens ho havien pres tot. Pitjor que començar de zero és no poder construïr. Ni la joventut arrencada ni les humiliacions. Tan sols no poder expressar la ràbia, ni a vegades. Ni a vegades oblido els galons. Tot aquest silenci és un enrenou infernal al meu cap. Que difícil estimar si ni a besades, ni a besades oblido els canons.
Autor(es): Xarim Aresté
