Vell mariner

Port Bo

A un racó de taverna,
a sa vorera des port,
te veig seure cada vespre
amorrat en es teu got.

Vell mariner sense barca,
sense vela ni timó,
sols una vella berganta
ta dona sa compassió.

Però tornes,
però tornes, cada nit,
a prendre es teu vol tan màgic,
dalt d’onades d’esperit.
I si un vespre malparit,
d’aquest somni no despertes,
navega pel cel, feliç,
recolzat damunt coberta.

No tens amics que t’envoltin,
ni pescadors per xerrar.
Una nansa i sa fitora,
són es teu poc capital.

I una guitarra rompuda,
amb es so mig esquerdat,
de sa que treus per tonada
cançons des avantpassats.

Però tornes,
però tornes, cada nit,
a prendre es teu vol tan màgic,
dalt d’onades d’esperit.
I si un vespre malparit,
d’aquest somni no despertes,
navega pel cel, feliç,
recolzat damunt coberta.