Glòria
Glòria, Glòria, vine al riu amb mi,
tirarem rocs a les pedres,
cuitarem néixer l’istiu.
Glòria, Glòria, vine i riu amb mi
i ens inventarem escenes,
ballarem un ball estúpid
perquè no en sabem cap més,
cantarem cançons senzilles
fetes amb frases senzilles
que semblen tan poca cosa
però que ho porten tot a dintre
i això és el millor que hi ha per cantar.
I vindrà el tiet Miquel,
el que farda de moral:
Jo no tinc res en contra els negres
però aquesta mossa ens la fotrà.
Tot el dia arrossegueu
la guitarra amunt i avall
no sereu mai re de bo,
no sereu mai re de bo.
I vindrà el tiet Miquel
dient “us cardareu ben molls
feu un jornal en una granja
de qui la gent viu dels porcs”.
I la Glòria no s’ho veu
però la gent per això l’admira,
veu volar un estol d’ocells
i ens regala un somriure.
(Auuuu)
Glòria, Glòria, vine al riu amb mi, (bis)
Glòria, Glòria, vine i riu amb mi (bis)
i a prendre pel cul els porcs,
els masclistes i els racistes,
els estoics i els feixistes,
tirarem rocs a les pedres
fins que caigui la darrera,
i mai més ningú ens emprenyarà.
