Queda molt per riure

Rascanya

Sent bufar el vent de ponent que eixuga la tardor,
fulles mortes cauen dels arbres lluite amb la tristor,
busque dins de mi eixes forces que no tinc,
queda molt per viure, riure i ser feliç.

Espante tots els mals que em vénen a rondar,
fuig dels pensaments foscos com l'eternitat,
si a la nit falten estrelles o les ones a la mar,
en el llenç de la memòria jo les tornaré a pintar.

Encenc a prop un foc, creme les debilitats,
allunye la fredor del llençol que em va tapar
i lleuger com la llavor que arrossega el vent,
busque un altre paradís per sempre més.

Ara balle sobre l'horitzó,
ara que la pluja és percussió,
ara les muses em fan cançons,
puge a tots els trens i baixe en cada estació.

Ara col·leccione emocions,
ara que sent l'ànima brotar,
ara dorm tranquil perquè demà,
demà serà un altre dia i eixirà el sol per la mar.