345+20
Han passat els anys i amb tot el que ha plogut
M'han quedat els vidres bruts
I em sembla que vaig cec, em sembla que no crec
Poder tornar a mirar-te als ulls
Sempre es fa de nit quan es pon el sol
I és tan obvi com l'amor
Que encara sento a dins
I que no trobo lloc
Per desar-lo amb els records
Han passat els anys i amb tot el què he plorat
S'han salat els meus petons
Em sembla que tinc set, em sembla que no bec
Més que llàgrimes i pus
Sempre cau la nit i em troba avorrit
De predir el què vindrà
20 dies a l'any per estar tot sol
I 345 per passar-los sense tu
Sempre em sabrà greu no haver estat abraçat
Quan t'he dit que estic perdut
Entre la il·lusió i la idealització
Del que podrem fer junts
Si un dia cau la nit i no es pon el sol
Si perdo el compte al temps passat
Amb 20 dies a l'any per estar tot sol
I 345 per passar-los sense tu
Que mai li retrauré al passat ni al futur
Les vegades que no et tindré
Que no seré pas jo qui acabarà cansat
De cantar el que em té vençut
Vençut per no trobar com poder esgarrapar
Un canvi en aquest compàs
De 20 dies a l'any per estar tot sol
I 345 per passar-los sense tu
No tindré pas el teu consòl,
Ni l'entesa ni el caliu.
No sabràs mai del cert, del tot,
El ridícul que he sentit
Al dir-te de nit i amb la mel als ulls
Que t'estimo quan ja fa
3 anys que t'he perdut, 4 anys que et vaig lluitar
I 5 que t'he estimat
I encara en queden tants qui sap si farà un tomb
I quan ja en porti més que et vull
Que els que vaig passar sense saber l'amor
Potser serà el final d'aquest compàs
Que em manté encara trastocat
Amb 20 dies a l'any per estar tot sol
I 345 per passar-los sense tu.
Autor(es): Jordi Serra
