Tal dia
Amb un fort esglai despertaran
sentint la mort propera
i al règim interpel·laran
creient-ho una quimera
però cony si no espavilaran
al veure la fumera
tan ràpid que se sorprendran
tot d’una buscant drecera
i pitant marxaran
podent encara donar gràcies
que aprendran mentre viatjaran
enllà
pels seus actes bé coneixeran
el que als vençuts espera
i no gaire temps resistiran
guardant el seu darrere
tard sirà quan se’n penediran
d’haver encès la metxera
tant que gens no discriminaran
entre anar a peu o amb pastera
i el fat els brindarà de nou la oportunitat per negar la obvietat
que és que és casualitat si és que hi ha una relació entre color i estat
i si errem sols hauran d’actuar amb naturalitat
valent-se de la seva innata superioritat, doncs veurem si és veritat
però més valdrà que Déu s’apiadi i que en cap intent
no els enxampin i no els retornin al remitent
ja que diuen -que no és molt progre- però que en calent
és probable que se’ls apliqui la llei vigent
que és encara prou ben trobada i diu ull per ull dent per dent
