Nomada
La música es de quien la toca, la canta, la baila
Como la tierra es de quien la trabaja, la cuida, la ama
Así como cualquier cuerpo, que no es de nadie más que de quien vive dentro
Dius que m'estimes a mi,
i que estimes moltes altres
T'entenc i em fa feliç,
que desitgis més persones.
Mil maneres d'estimar,
totes seran sempre bones
Quan l'amor no està engabiat,
quan no ets pres ni l'empresones.
Jo vull estar el teu costat,
descobrir noves muntanyes
Més enllà del nostre prat,
i construir molts més refugis.
Trepitjant fort el camí,
com la sang que el cos recorre
Com el vent sense destí,
compartint sense cap fi.
Podria dir-te que com tu,
mai he estimat cap altre
No et diré més que ningú,
saps que l'amor no és mesurable.
L'univers de cadascú,
és la suma dels teus astres
Pel teu vent deixa't endur,
només has d'obrir les ales.
Però ells volar, no volen
i aquí volant, no voola
Ells volar, no volen
tancant l'amor en una gàbia i el deixen dins.
Volar, no volen
i aquí volant, no voola
Ells volar, no volen
fan volar la por i deixen morir les ales.
Dius que m'estimes a mi,
i que estimes moles altres
T'entenc i em fa feliç,
que desitgis més persones.
Mil maneres d'estimar,
totes seran sempre bones
Quan l'amor no està engabiat,
quan no ets pres ni l'empresones.
Jo vull estar el teu costat,
i descobrir noves muntanyes
Més enllà del nostre prat,
on construir molts més refugis.
Trepitjant fort el camí,
com la sang que el cos recorre
Com el vent sense destí,
compartint sense cap fi.
