El vell presseguer

Narcís Perich

Jo passo les hores
fent només el que sé fer.
Intento aprendre coses noves
mentre veig el sol ponent-se a l’oest.

Aquí els dies mai no passen,
massa coses no han canviat.
Jo segueixo sota l’arbre
amb la guitarra aquí assentat.

Des que tu vas marxar
potser sí que està tot més desendreçat,
però intento agafar-m’ho amb calma
i fer el que em vas acostumar.

Recordes el presseguer que hi havia al pati?
Vaig haver-lo de tallar
però encara rego els geranis
i tenim de què parlar.

I cançons no me’n falten,
ja saps, sempre uso els mateixos acords;
no sé si em distreuen d’enyorar-te
però em fan sentir-te més a prop.

I això és tot el que puc explicar-te…
Sembla que la vida es va aturar.
Seria molt fàcil retrobar-me:
estic igual que em vas deixar.