Cicatrius

Clara Peya

Ens han enganyat
Res no era veritat

Línia recta i endavant
Mans de pedra, punys i sang
Un abisme va creixent
Quan miro als ossos i no a la pell
Cada passa un nou assalt
Però res m’allunya del final
Si m’esquerdo tinc ciment
I m’oblido de la gent

Ens han enganyat
Res no era veritat
Ens han promès cel
Quan tot és asfalt

Ja no camino com caminava
Ara tinc branques en comptes d’ales
I no camino com caminava
Trepitjo somnis
amb la mirada.

Vaig aprendre a fer-me mal
Sent poeta de portal
I ara porto cinc abrics
per aïllar-me del desig

Ens han enganyat
Res no era veritat
Ens han promès nord
Quan tot era mar.

Ja no respiro com respirava
Respiro cendres en comptes d’aire
I no respiro com respirava
Expulso sucre de les entranyes

Ja no camino com caminava
Ara tinc branque sen comptes d’ales
I no camino com caminava
Trepitjo somnis amb la mirada.