L'últim guany
Partirem junts amb la idea de qui vol cercar el tresor:
una Terra que quan plora ompli d’aigua els rierols;
una vall on les muntanyes ens permeten contemplar
la utopia amb la certesa de que res ens barra el pas.
Fem camins que obren les portes de l’avui i el demà.
Que la mar s’expresse brava sense haver de lamentar.
Que el vent ens done una empenta, que el cel esdevingue ras.
Que l’udol trone al planeta, mai més sigue silenciat.
Camí de la victòria, ens vam tornar a aixecar
amb punys plens de fermesa i el record de l’últim guany.
Camí de la victòria, forgem els nous embats.
Lliçons de la memòria de qui ens va ensenyar a estimar.
Partirem junts amb la idea de qui vol cercar el tresor:
un món en què el lloc on neixes esdevé llar i bressol;
viles vives sense estores, llampants de diversitat,
on la plaça és cant de vida i el carrer és dansa tribal.
Fem camins que obren les portes de l’avui i el demà.
Que la mar s’expresse brava sense haver de lamentar.
Que el vent ens done una empenta, que el cel esdevingue ras.
Que l’udol trone al planeta, mai més sigue silenciat.
Camí de la victòria, ens vam tornar a aixecar
amb punys plens de fermesa i el record de l’últim guany.
Camí de la victòria, forgem els nous embats.
Lliçons de la memòria de qui ens va ensenyar a estimar.
