Sempre és fosc
Deixant enrere tots els dubtes
que m'evadeixen de la sensació.
Al teu voltant, només excuses.
Barcelona (es) desperta de cop.
Et voldria deixar entrar a casa,
i assenyalar-te tot el cos.
En la batalla amb l'esperança
la contradicció ens ha fet forts.
No deixaré per demà el que no faré mai.
No deixaré per demà el que no faré mai.
Una tarda a prop
d’on sovint ens aïllàvem del món,
carrers passatgers, inquiet,
esperant l’etern retorn.
Si pogués tornar enrere a aquelles nits,
escriuria a les façanes un vers senzill.
Si pogués tornar enrere a aquelles nits,
escriuria a les façanes un vers així:
No deixaré per demà el que no faré mai.
No deixaré per demà el que no faré mai.
Sempre és fosc. En aquesta cara de la lluna hi som tots dos.
