Cançó de l'aire
Hem ballat sota un cel que ens plovia,
hem omplert les veles de vent i ferides.
Hem trencat els rems quan la passió ens podia,
mou el tronc,
treu-te les espines.
Ens vam fer fans del sol ahir
i avui sabem d’on surt,
i avui sabem d’on surt.
La teva sort és creure en tu
i en tu i en tu.
Contracorrent amb un crit mut
que esclata el mur i es fa infinit.
Anar fent un camí de pedra
amb les pedres del camí.
Sabran que vas fer bé en desprendre’t
del que no et feia feliç.
Et queda bé remar plovent,
anar-te preguntant com viure,
et queda bé remar plovent,
quan portes el bon temps a dins.
Ens vam fer fans del sol ahir
i avui sabem d’on surt,
i avui sabem d’on surt.
La teva sort és creure en tu
i en tu i en tu.
Contracorrent amb un crit mut
que esclata el mur i es fa infinit.
Eh va!
Que soni la cançó de l’aire
allibera la crinera i salva’t,
que hi ha una part de tu que arriba,
que hi ha una part de tu que fuig.
Hem ballat sota un cel que ens plovia,
hem omplert les veles de vent i ferides.
Hem trencat els rems quan la passió ens podia,
mou el tronc, treu-te les espines.
