Groc esperança
Vam perdre tots els trens veient passar mussols
la nit amaga els núvols però ja sabem que hi són,
no ens deixa indiferent sentir parlar els colors
el groc és l’esperança i el verd només dolor.
Sortim sense paraigua,
la pluja es queda a casa
I obrim totes les portes de bat a bat
Sortim sense paraigua,
la pluja es queda a casa
I obrim totes les portes de bat a bat
Si no perdem el nord potser guanyem el sud
els llibres que alimenten els escriuen els vençuts,
la història és el parany on tants cops hem caigut
esborren les petjades de tot el que hem sigut.
Sortim sense paraigua,
la pluja es queda a casa
I obrim totes les portes de bat a bat
Sortim sense paraigua,
la pluja es queda a casa
I obrim totes les portes de bat a bat
Fins on sabrem arribar? la por és la que ho dirà,
Fins quan podrem esperar?
a que el Sol torni a brillar,
Fins on voldrem explicar als nets que no vindran?
Sortim sense paraigua,
la pluja es queda a casa
I obrim totes les portes de bat a bat
Sortim sense paraigua,
la pluja es queda a casa
I obrim totes les portes de bat a bat
