Paraules mortes
El vent restant que va a deshora,
s’endú els trossets d’instants
que ja no et volen seguir esperant ...
... desesperant.
Senyals de fum esquiven arbres,
i el foc que fuig de tu
per por a les brases que sempre duus ...
... pes absurd
Mil espurnes ballant el teu so,
entre pluges que apaguen rostolls,
mil espurnes cantant els teus cops.
Paraules mortes, de qui va ser
pretèrit imperfecte un mestre cec
brandant l’espasa, posant-la en fred
robant l’essència etèria del ferrer.
Mil espurnes ballant el teu so,
entre pluges que apaguen rostolls,
mil espurnes cantant els teus cops.
entre pluges que apaguen rostolls.
Els desitjos se’n van, si no escoltes
Els desitjos se’n van, si no escoltes
Els desitjos se’n van, si no escoltes
