Amor de garrafa
T’hauria d’haver dit que no en podries sortir
d’aquell lavabo on ploraves una nit.
Tancar-te no era pas la sortida.
Narius vermells de tant fregar-hi el mocador.
Et mires al mirall i penses “Déu ni do”.
Disposada a tornar a la vida, no
pots obrir la porta del bastió.
Ni amb la cadena lligada al pany faries por.
Resignada a quedar-te en aquest racó.
Jo aliè a tot no ensumo desesperació,
em poso gel al vas, no sóc depredador.
Brindo per tu, brindo per la vida.
Saludo gent, parlo de qualsevol qüestió
Insisteixo en dir que tinc moll el pantaló
perquè tinc la bufeta plena de raó.
Tots dos tenim ganes de sortir.
Ella té claustrofòbia i jo només pipí.
El drama quotidià que et feia viure així.
Ara estem oberts a que ens torni la tristor.
Jo omplo garrafes, tu ets manyana al Figaró
Maquinant alguna cosa estranya,
Em trobo pensant en tu a l’habitació.
