Dama Tramuntana
El vent fa grunyir les cases,
infecta aigües i fonts,
fa recular les muntanyes,
dels cants fa miques la son.
És Tramuntana,
del nord, la mort.
És Tramuntana.
Dama Tramunta camina tort.
És un vent que no fa broma,
pot assecar els rius,
la saliva dels hores,
la sang de tot el que viu.
Tramuntanada,
vent de la mort.
Tramuntanada,
per mala sort,
sempre del nord.
Amb rots podrits de ràbia
que no li cal estalviar
enfolleix Déu i Diable
i assassina la mar.
Tramuntanassa,
flaire de mort.
Tramuntanassa,
sempre del nord,
la mala sort.
Mestressa de la terra,
Capitana de la pols,
escup el gris i el negre
fins que morin els colors.
Dama Tramunta,
quan seré mort.
Dama Tramunta,
vull reposar lluny del vent del nord.
Autor(es): Joan-Lluís Lluís, Carles Sarrat
