La llauradora
Per l’horta amb la corbella i la gorra
comenta «que tinguem això és una meravella»
forta com és ella, clava els dits a la sorra
acaricia la terra i la terra l’acaricia a ella
tot ho suporta, és una llauradora
Diu: «treballem la zona de bon grat però no dóna.
Jo no li venc barat al gran mercat
Però abans tot cremat que donar-ho a la carronya»
I puja el ritme de pelar les cebes
i de tanta ràbia se li inflen les venes
No vol parlar d’odi ni de penes
sols compartir el pes a les esquenes
són desenes de mans calloses, tardes caloroses
són segles i sèquies, tribunal de les aigües
són espècies mil·lenàries
són intel·ligències rurals mancomunades
Toca la terra, descalça’t
Planta la llavor i que broti
Toca la terra, descalça’t
I fem juntes que la vida exploti
Li preocupa com desapareix la tradició
coneixement perdut en una generació
els individus són necessaris
però la col·lectivitat no té aturador.
Són coses que no trobes en llibres ni facultats
la mirada i el sentir i el tocar
la xiqueta com l’avi, no vol que això s’acabi
sempre li dóna ànims, però desapareixen quan van cap a la capi
Com ho valoraràs si ningú te n’ensenya
aixada, espardenya i a remar
vida ferrenya. Només hi ha plaer quan l’has de batallar
i ho podrà disfrutar la canalla que vindrà
Toca la terra, descalça’t
Planta la llavor i que broti
Toca la terra, descalça’t
I fem juntes que la vida exploti
Toca toca toca la terra (x3)
Contra el capital, lluita rural
Toca toca toca la terra (x3)
I fem juntes que la vida exploti