Mariner de ribera

Manel Joseph

Un viacrucis pels bars del barri de les humides parets
M’ha portat novament al port de la claudicació
Per veurem cara a cara amb el turment
Travessant aigües de foc sota les ordres d’un capità escocès
He begut amb forasters, convidant sense diners
He convençut a mig món de la raó
He vist que Colom sopava ales Set Portes amb Pinzón
Mentre la tripulació al carrer de Robador
Dilapidava el seu tresor americà
Ferran de l’Aragó despatxava a la basílica del Mar
Envoltat de capellans i una dona al seu costat
Que semblava que dugués els pantalons
Carrerons de Ribera, mirall d’ànimes vençudes
Quan s’explora el fons del cor, no més trobes amargura
Piu-piu en el aire i salnitre a les entranyes
Som els fills de mare estranya , mariners de vida obscura.
Charly tanca el seu bar i agafa una guitarra per cantar
Entre palmes i canutos fa una festa en el carrer
Per una gent que no vol veure sortir el sol
La llum artificial es confon amb la claror d’un celobert
En un pis desmantellat del carrer de Sombrerers
On hem anat perseguint l’amor furtiu.
............
He deixat la salut en un pèndol d’alegria i de dolor
Soc un nàufrag de secà que ha perdut la voluntat
De perdre’s sense estímuls en el mar
Sense voler he retrobat l’equilibri d’una anciana joventut
Roda el món i torno al Born sobre l’aigua mineral
En una nàutica avorrida i sense risc
Carrerons de Ribera, mirall d’ànimes vençudes
Quan s’explora el fons del cor, no més trobes amargura
Piu-piu en el aire i salnitre a les entranyes
Som els fills de mare estranya , mariners de vida obscura
Carrerons de Ribera, he llepat les teves pedres
Ja no vinc ha visitar-te, no puc veure les estrelles
Ja no soc el mateix, ja no emprenc cap aventura
Sense brúixola i botella la navegació és molt dura.