Maresme
El nostre amor va florir
En arribar a aquesta terra
Amb la seva llum enlluernant
I les orenetes esguintzant la primavera
Les venes seques de Déu
Baixen de la serralada
Si plou no badeu, ni en cotxe, ni a peu
Doncs se us pot emportar la riuada.
Deuria ser un paradís
Quan no hi vivien persones
Pins fins el mar, blau i salat
Gronxen les gavines, els falciots i les colomes.
Pobles de Dalt i de Mar
Terra de clavells i maduixes
Dels teus ulls torrats, els rinxols daurats
I aquest mar que et remulla les cuixes
Hem oblidat les cançons
De pescadors i pagesos
De braus mariners, de barcos negrers
Cases d’estiueig i palauets de burgesos
Les vene3s seques de Déu
Baixen de la serralada
Si plou no badeu, ni en cotxe, ni a peu
Doncs se us pot emportar la riuada
