Marca Hispànica
Baixes del cotxe, llavors el vent xiula
Damunt la frontera, que són quatre pedres
De Marca Hispànica que ja ningú recorda
I s’ofenen les runes que eren terra de rei
De mitges mentides quan els claves
Aquests dos ulls negres
Que són un fotut misteri
Carinyo, t’estimo
Com el cel al blau
Com la llum que jo vaig buscant
Carinyo, et desitjo
Com l’abella a la mel
Caminet que junts anem trobant
Mirada negra, terra d’alfàbrega
L’estàs regant, al balcó de casa meva
Carrer per on demà et veuré marxar
Sacseja el meu cor, ràtzia d’Al-mansur
Així ets i així vens,
Quan em mires, cent vides em miren
La genètica ens marca un gol
En ta mirada negra, deserta, selvàtica
Carinyo, t’estimo
Com el cel al blau
Com la llum que jo vaig buscant
Carinyo, et desitjo
Com l’abella a la mel
I el caminet que junts anem trobant
Amor meu ets la mecenes
De les meves aventures noves
De qui busca l’origen antic de les coses
Milers de kilòmetres de Marca Hispànica
De vides viscudes que ara són gotes d’aigua
Condensades en les llàgrimes que et neguen els ulls
Carinyo, t’estimo…
Sacseja el meu cor amor.
