Em desfermaré
Vam brindar amb gots bruts
tots dos, cares llargues
pel mínim que es podia merèixer.
Ballàrem la dansa de l'himne trencat
i allí ens vam quedar atrapats.
Tan pàl·lids com vampirs sotmesos per l'albada
creient que estimaven lliures,
hem perdut la noció hipnotitzats pel dol.
Però em desfermaré.
I a l'igual que tu a partir d'aquí ja no sé.
M'he desfigurat intentant escalar
la cascada que raja de tu.
Però ja no sabia on reposar els peus,
l'erosió ha estat el que m'ha matat.
I de sobte em trobo submergit
i furiós tot sol en el cingle.
I de cop tot té sentit i dono gràcies a Déu.
Em desfermaré.
I a l'igual que tu a partir d'aquí ja no sé.
Vam jugar a un joc mut
poc just
i en hores baixes
vam treure els diamants de dintre.
Just com ases ben intoxicats
espolsant-se moscardons.
Però tot duna em trobo maleint
perquè no tinguis ganes de venir.
Davant de ningú puc negar el que som.
Em desfermaré.
I a l'igual que tu a partir d'aquí ja no sé.
