Soltar-ho tot
Segons fan anys, gotims fan rius.
No hi deu haver cap més secret.
Però a les portes de l'oblit sento més fort el teu crit
i se'm crema la pantalla amb tot de pensament no dit.
I tant si explota el cel setè com si fa una fosca nit
jo vigilo les llavors perquè no els falti de res.
I tinc el cor en un puny i això que vull obrir les mans...
Per soltar-ho tot i mirar-m'ho de lluny per un cop.
Les aus fan nius; tu i jo fem pous.
I ho llencem tot allà dins.
I després ens posem fins i gastem tots els llumins
però res carbonitza l'oli que ens manté units.
I hem fet tots els rituals, sacrificis i descuits
i segueixen creixent flors a dins i a fora de l'embut.
I si els avions poden volar segur que jo sóc prou lleuger...
per soltar-ho tot i mirar-m'ho de lluny per un cop.
Una flauta i un acordió
la guitarra i el dolor de no poder gaudir
de la música, del vi
de la fresca d'aquest vespre que encara no vol morir.
I no fan falta més perquès, sembla que els dos ho haguem entès.
Només necessitem temps per aprendre'ns el paper.
Si és que jo no et vull dir adéu ni vull jugar-m'ho a cara o creu...
Només vull soltar-ho tot i mirar-m'ho de lluny per un cop.
Només vull soltar-ho tot i mirar-m'ho de lluny per un cop.
