Natura quasi morta
Ha crescut sota aquest cel tot desorientat. Substrat insegur, els vents desafiant. No sap que és
aquí, tant a prop seu. D’esquenes a la realitat, és tot i és res. Uns pulmons tant petits no poden
respirar els aires enrarits d’atmosferes sufocants. Quan tot semblava perdut com braços van
abraçar l’últim ajut, senzill però eficaç. La pluja va regar pigments oxidats, l’olor a mullat va
fer marxar temps desarrelats de sequeres persistents, verds i vermells van brotar per tot arreu.
