Posidònia
Sorra blanca al davant, blau turquesa al darrera,
l’infinit sobre el cap, estrellat, i un abisme al fons,
seductora i tribal, embriagada pel ritme,
posidònia i carícies als peus, ens sona a dins un tambor.
Sí, posidònia estesa sota el mar,
l’estelada estesa sobre el far,
i a la vela un destí bipolar,
sí, posidònia estesa sota el mar,
la melena estesa al vent solar,
i el timó vacil·lant a l’atzar.
Sinuosa i vital, aquarel·la impossible,
l’atzavara ha florit, finalment, ja s’ha fet de nit,
a la costa hi ha llum, i les festes segueixen,
el perfum de l’encens és intens i l’horitzó s’ha difós.
Autor(es): Pol Cruells
