Quan ja no pugues més

Gent del Desert

Quan ja no pugues més,
i no albires cap llum,
i els peus et diguen prou,
continua.

Si s’ha fet ja de nit
i no veus el camí
i inclús l’òliba dorm,
continua.

Si et fa por la foscor
i tems deixar enrere
fills i dona i llar,
prossegueix.

Arribaràs, segur,
en un indret plaent
que et pot calmar la set,
prossegueix.

I, encara que tots
s’hagen ja aturat i coixeges
al ritme de les llàgrimes,
continuaràs.

I, quan més sol et trobes,
i necessites més
amor que ningú,
el donaràs.