La clau
Ja no tinc vacances, ja no puc fer el mort
ni a les aigües del Mar Bàltic ni del mar Menor
Quan ningú em mira ni em busca
floto per l’espai
canto òpera sota l’aigua mentre faig arts marcials
Aflora l'inconscient
I rememoro que de petit tenia un plan
Ser astronauta, inventor o el puto Massagran
i ara em trobo cantant merdes
que semblen tretes de "Yo fuí a EGB"
volia ser un predicador
i acabo fent vermuts on no m'escolta ni l'apuntador
Baixo a jugar al parque, amb el Delorean
És 1989
Plou a bots i a barrals però es juga un partit de futbol
L’aturo i dic si puc jugar, que la vida em deu un gol
Però l’àrbitre em diu:
D’arribar al fons del pou i no tenir cap blau
Porto tota la vida somiant amb marcarUn gol decisiu al Camp Nou
Amb fotre-li un mate a la cara
Al Pau Gasol
Però potser sóc jo que quan he de tocar la glòria
Només toco fusta
Digue’m quina és!
Digue'm quina és la clau
Digue'm quina és la clau
d'arribar al fons del pou
i no tenir cap blau
Digue'm quina és la clau
d'arribar al fons del pou
i no tenir cap blau
Ens hem menjat la clau
