El sentit de les coses
tu ets l'ocell que sempre m'empaita
ets l'arbre, el mar i també ets el sol
jo sóc la por
i tot el que t'espanta
tu ets la boira i les gotes que em cauen
jo sóc l'espurna que salta del foc
tu ets la pluja
capaç d'apagar-me
si fossis de pedra, jo en seria molsa
si fossis un somni, jo et despertaria
tu ets el vidre
jo les gotes que hi baixen
ets l'aire, la màgia, la terra i el cos
jo sóc la mort , el dubte i la pausa
tu ets “el com” i les coses que marxen
sóc jo qui parla i escolta dels dos?
tu et fons en silenci
i jo sento que em parles
si fossis un llibre, jo en seria lletra
si fossis un somni, jo en despertaria
