El ceptre universal
No tens clar qui ets i penses
que tot anirà bé perquè
ets el centre de l'univers i tot encaixa
potser és el moment de dir-te
que jo no hi seré quan siguis gran
Que ara estàs plorant però el món a ningú espera
Tens un sentiment de joia al cor
però no saps com treu-re'l
Perquè t'has acostumat a viure endins i enrere
Potser vols pujar amb mi al meu submarí
la meva nau espacial
Ningú ens farà mal
duc el ceptre universal
Omplirem l’estança d’amulets sagrats
I els tunejarem per fer rituals pagans
Per demanar que et fagin un lloc
Entre els més grans
Et passes la nit mirant estels
comptant els anhels enlloc d'ovelles
Dius que res no flueix, que folles i no sents res
que mires als ulls a la gent i et sents violent
el lament s'allarga fins a l'Orient,
I vius amb la por de perdre’t
en la nit de l’ànima, en l’infinit
De veure focs artificials i no poguer aixecar-te del llit
Potser vols pujar amb mi al meu submarí
la meva nau espacial
Ningú no ens farà mal
duc el ceptre universal
Omplirem l’estança d’amulets sagrats
I els tunejarem per fer rituals pagans
Per demanar que et fagin un lloc
Entre els més grans
