Ruïna
On abans hi havia castells ara només hi ha ruïnes.
Ells vénen i van, però seguim sent les joguines.
Al rei se li ha de pagar el delme; suor, sang i espigues
Fins que passa gana la família i salten guspires.
Segueix rient–li les gràcies a la monarquia,
Segueix abaixant el cap, plebeu, classista.
No alcis la veu, no alcis el puny, guillotina.
Si vol la corona haurà de ser d’espines.
Els reis són els pares, i no n’hi ha d’altres,
Per ells sóc com sóc, faig el que faig,
Lluitador nat, orgull de classe.
A nosaltres si que mai ens han regalat res,
Des de baix tot costa molt més,
O lluites a mort o et quedes a casa.
Saps on és la paret i qui porta l’espasa.
Saps els teus punts forts i els dèbils, i no et faràs a un costat ara.
Tot comença, tot acaba,
Súbdits, edat mitjana.
Ja n’hi ha prou d’aquest color,
No existeix la sang blava.
A la mierda tu Ley Mordaza
Ja sabeu on trobar-me,
Jo no vull ser rei com Els Pets.
La meva àvia era republicana.
