Demens/tis
Estic veient caure Roma des de dalt del circ,
Observant com tot s’enfonsa, ara són pocs els rics.
Creien que la vida era fàcil i malgastaven àgilment
I ara que, res era tant senzill!
Han arribat temps difícils, d’apretar-se el cinturó.
De mirar a la cartera i tan sols veure-hi el fons.
De buscar-se la vida, de buscar una sortida,
Veure com tot perilla, com tot minva,
Com esquives cops i ferides,
Com desvies la mala vida!
Esforç constant, buscant calers sota les pedres,
Buscant la pau entre tanta guerra.
És quan en tu has de creure,
Tant,
Mantenir la sang freda,
Tocant de peus a terra
Per impulsar-te amunt volant!
La vida és difícil,
més del que creiem al principi.
Has de lluitar per ella que vols que et digui
Espero que tard o d'hora sigui,
Tal com imaginàvem de petits donant voltes en bici.
Per el barri, per la city.
I el barri sencer està en flames!
Com Roma quan va caure!
La gent lluita per or i per plata,
Sense fixar-se en les errades.
I cauen i fallen,
Enlloc d’enfrontar-s’hi s’amaguen,
Males jugades i trampes,
Intentant endolcir la seva Vida amarga!
Ah! Quin fàstic que em fa!
Ens fan corre a tots entre les bales del seu foc creuat,
Conflicte armat, al que ens han condemnat
La gent lluita per bitllets sense pensar en el del costat.
I troben l’opi, en el consumisme,
Gastant sense parar com a forma de viure.
Creuen que a la vida hi som de pas i
Els diners fan de guia.
És mentida,
És tant bonica,
Que tractant-la així, mai trobaràs el camí
Per viure sense agonia.
Des de sempre ens han ensenyat que els diners ho eren tot,
Però quan és buit el pot dels estalvis i la il·lusió,
Apareixen els núvols que tapen el sol,
Resa perquè la pluja pari el foc.
