El burro que fa de burro
El burro ja és vellet i vol fer el burro
negant-se a arrossegar fins a la fira
el carro del pagès que li diu – Tira! -.
Ple de bona fruita i de llegums
que està segur de vendre bé
i tornar a casa amb el diner
però no pot fer el romancer
perquè el mercat
ja ha començat.
Però el burret se’n riu de tot
ha dit que prou de treballar,
i el bon pagès vinga a cridar:
- Arri, arri, arri, arri, arri -
inútilment... - tira!
El pagès li fa la gara gara
i li parla com un pare
però el ruc se li descara
i amb un bram li diu que no!
Parats al marge de la carretera
ni un pas cap endavant, ni un endarrere,
s’adonen que ja tornen de la fira
colles de pagesos del veïnat,
que ho han venut tot al mercat,
ben satisfets pel que han guanyat
i que caminen molt seguit
perquè aviat serà de nit...
Llavors li diu un bon veí.
- Dóna-li al ruc un xic de vi
i avançarà sense parar,
i arri, arri, arri, arri, arri,
no li planyis la mesura!
Ho va fer així.
El ruquet s’ho pren com una broma,
beu a raig com tot un home,
troba la beguda bona...
fins que queda ben embriac.
El burriquet somia en una fira
en tot el que és normal ara es capgira:
el carro ja no és ell, no, qui l’estira...
Avui qui l’arrossega és el pagès,
mentre ell s’està sense fer res
menjant enciams de tres en tres,
canta que canta i cantaràs
mirant com l’amo marca el pas...
I ben mirat, que té d’estrany?
Pagès i ruc ja són companys
perquè han begut del mateix vi...
i arri, arri, arri, arri, arri, arri,
tira el carro! arri, amo
et toca a tu...
El ruquet s’ajup amb molta cura,
jeu damunt de la verdura,
i quan és a mig viatge
mira a l’amo i l’encoratja,
li somriu de dent a dent...
i s’endormisca tot content!
Autor(es): Francis Lemarque, Domenico Modugno
