El rodamón
Descalç pels camps d'Espanya
vaig anant sembrant cançons
que em xiula el vent.
Pels camins de Castella
assoleiats vaig i vinc suat i brut.
Quan veig de nou un poble a l'horitzó
em sento gran, heroi i aventurer
jo sóc un rodamón
i vaig per terres estrangeres
donant la mà a la llibertat.
A un poble una noia em fa l'ullet
més tard la trobo i em botzina: "T'estim"
jo sóc un rodamón
i estimo a noies forasteres
perquè mai no t'hi pots casar.
Quan no trobo cap lloc per passar la nit
m'estiro en un banc de pedra i adormit
jo sóc un rodamón
i dormo sota el cel plujós, amorós
buscant descans per el meu cos.
Autor(es): Rafael Subirachs
