L'alliberat
Una vall de delit he deixat endarrere
tota cases lluint i camins d'ufanor
on l'amor assolit tendrament persevera
del fullam i del riu escoltant la cançó.
Vaig gaudir per un temps de l'indret temptador
sens dolç al davant, sense angoixes darrera,
i em semblà que atenyia o l'oblit o el perdó
sota un porxo ignorat on la parra prospera.
Ja un benisser feixuc el meu cor oprimia
i un llunyà flabiol cap amunt em volia,
congriant un deler més vivent que el costum.
I altre cop vaig seguint un camí solitari;
com que mena tan alt. Podré mai reposar-hi?
Oh cimal sense gent i amb corona de llum?
Autor(es): Josep Carner, Rafael Subirachs
