Minyó que no et vols casar
"Minyó que no et vols casar",
diuen ties i cosines,
les comares, les veïnes
i també algun capellà.
"Senyor, jo em casaria,
avui fos i no demà,
però em temo que la tria
duria un tràfec casolà.
Que el papà vol nora rica,
la mamà, fina i bonica
i que parli en castellà.
La noia que em fa denteta,
sols Déu sap perquè serà,
la gent diuen que és lletgeta,
no li sobra una pesseta
i en matèria de parlar
dubto molt que mestre Fabra
-si del cel se l'escoltava-
trobés mots per esmenar.
Tard o d'hora vindrà un dia
que aniré davant l'altar
lluny de l'escenografia
del jaqué i el farbalà.
Sense ties ni cosines,
les comares i veïnes,
sols em cal un capellà.
Sobren parentes mudades
que no poden caminar
i senyores disfressades
amb barrets de manllevar".
Minyó, que no et vols casar.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
