Amor

Maria del Mar Bonet

Si sabessis en quina platja t’he estimat
I en quina estrella t’ocultes invencible
Quins accents de la meva veu has escoltat
Fins a on t’enfonsa l’impossible.
Des del meu somni al teu melodiós
Com una ona clara que m’inunda.

Creuàrem els dos el blau més fondo
De la terra i el mar que ens circumda,
I encara més lluny; la font més tèbia
De llum definidora, el camp segat
De flor que ja ens espera i, lentament,
Faríem de l’amor el ferm imperi.