Crim d'amor
Ella deia que no m'estimava
i doncs què volia què volia que fes
senyor policia què volia que fes.
Es feia l'estreta amb mi el seu marit
però es deixava els pits
per qualsevol malparit.
I doncs, què vaig pensar molt discretament
quina solució era la que em convenia
la violaré per darrera vegada
i quan se'm passin les ganes
assassinar-la
d'una forma impulsiva bèstia i desesperada
serà ràpid però amb calma
perquè jo l'estimava
comprengui comissari
que és que ella m'excitava
que és que jo l'estimava.
I és un crim d'amor
i és un crim d'amor
sense mala intenció.
I li arrancaré els seus mugrons de princesa
i amb la seva llengua n'hi faré una infusió
li rebentaré el cap
li el cony
i em faré una palla sobre del seu cadàver
perquè ella m'excitava
comprenguin policies
que és que jo l'estimava.
Però,
no em pegui més senyor comissari
que em rebentarà el llavi
i no podré confessar.
Però per què se m'acusa?
però per què cony se'm jutja?
per ser una ànima dèbil
o per ser un criminal?
Si és que jo amb aquest crim
he escrit la meva innocència
la decència de l'home
sensible en decadència
la l'amnèsia
d'una bèstia ferida
i mai que cruel que és la llei
que dura és la justícia
si jo sols volia espantar-la una mica
espantar-la ja estava
perquè ella m'excitava
perquè jo l'estimava
comprengui comissari
comprenguin policies
que és que jo l'estimava
que és que ella m'excitava.
Autor(es): Albert Pla
