El legat del pastor
I un servidor ha estat sempre pastor
cent cabres tinc i un sarró.
Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.
I un dia estant pasturant el ramat
pels grans prats del Pallars
la tarda era grisa i el cel gris com humit
anunciava turmenta anunciava mal temps.
Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.
Però de cop un gran tro i un gran llamp
i les cabres muntanya avall
espantades cagades de por
però què feu? però on aneu? però pareu
no correu que us perdreu
espereu-me que vinc.
Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.
I ai carai , i ai merda que caic
caic caic caic just a ran d'un barranc
mai he trobat la branca on amarrar-me
i rellisco em despenyo precipici avall.
Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.
Jo caic i rodolo em despenyo i rodolo
em trenco i rodolo i m'esclafo ben bé sota de tot
sobre una pedra immensa al fondo del barranc.
Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.
Les cabres a dalt i jo a baix esclafat moribund
en un moment així pots contar què es pot dir
baixeu totes aquí vingueu totes a mi
que és que abans de morir
escolteu que us vull dir.
Filles meves algun dia aquestes terres seran vostres
tota l'herba tots els prats
tos els fruits tots els sembrats
que he viscut sempre en carència
però us puc deixar alguna herència
tots els arbres tot el blat
tots els rius tots els poblats
filles meves que és que us deixo
que es que em moro avui mateix
però no ploreu per mi cabretes
i seguiu el vostre pas
i és que avui us dono festa
que és la meva última tarda i dono festa a tothom
ja sou lliures.
I a partir d'ara ja sou lliures
podeu fer el que vulgueu família
sóc el papa sóc la mama
sóc el papa de les cabres
però cabretes
aneu fugiu a les muntanyes
i oculteu-se un temps al bosc
reposeu-se i mengeu herbes
però agafeu aquest sarró que us entrego
i conserveu-lo
aquest sarró de cuiro vell
que he portat sempre a l'esquena
sols us dono aquest
potser algun dia us farà falta
si trobeu la pastoreta
d'ulls bellíssims a la serra.
La pastora de cabretes
preferida pels cabrons i bens i xais
i bots i ovelles
la pastora de la serra
que fa abrics de pell humana
quan les cabres tenen fred, família
que és la mama que és el papa
que és la mama de les cabres
i ai be be be ves per on si la veieu
doneu-li records
que es que m'he mort que si voleu podeu anar amb ella
pasturant pels prats
pasturant per l'herba.
Hi han dos coses a la vida que és que deixo perquè em moro
hi ha dos coses a la vida que és que deixo i per això ploro
la pastora de la serra
i un ramat de cabres .
Autor(es): Albert Pla
