Ciencia-ficción
Saps que una empresa japonesa
té un prototip de màquina
capaç d'esborrar-te els records.
Jo vaig veure-hi la manera
i vaig escriure per participar
en les proves pilot.
M'ha vingut al cap mentre volava
un diumenge al llit
ens despertavem mirant-nos els peus
comparant-nos els dits.
I se m'ha escapat mitja rialla,
ens he vist tant nens,
i amb tantes ganes.
Mai vam sospitar que acabariem així.
M'han posat en un hotel
una suite descomunal.
Es veu Tokio des del cel,
m'ha semblat un bon final.
He fet una visita prèvia
i he vist les instal·lacions.
M'han presentat els responsables,
que sóc la crem de la creme.
Tots super macos, reien molt.
Arigato, arigato.
I el que m'ha fet de traductor,
m'ha vist un pèl acollonit
i ha dit "hi ha una part positiva.
Que, pelis discos llibres llocs,
que donarien molts per tornar a
viure'ls com el primer dia."
Però mirant els leds
i els electrodes
m'he vist panxa amunt
un llit amb rodes
mentre van passant
les llums d'un passadís
I he entès que demà
serà una altra vida.
Que viuré feliç una mentida,
però per perdonar-te
calia arribar aquí.
Arribaré a l'aeroport,
no portaré cap record,
tu no em deixis preguntar,
digues "hola, hem de marxar"
Porta-ho tot al cotxe a punt,
fes-me cas, tots dos ben lluny.
Fugir,
tornar a començaren un poblet,
que tingui un nom que no
puguem ni pronunciar.
