Riu Força

VerdCel

T'estimaré a les fosques
de matinada
quan la ciutat ensomniada
vaivé a la flameta d'un ciri
com ones de llum suaus, sobre les parets
la teua pell
tendra i sensual
l'instint i la terra
carmí i porcellana

La quietud regnarà
tots els sorolls de la plaça ja silenciats
la calma al mar
i desitjos, les fletxes per caçar estels

T'estimaré tot el que sé estimar
t'estimaré amb tota la força
creixerem com la lluna
regarem les plantes del terrat
brillarà als teus ulls, pètals de vida
saba nova de les branques... fins les mans

La terra eriçada
Fluix per torrenteres, per penya-segats
força d'avencs, de boscos
i des d'aquesta ciutat

Com aigua baixaré pel barranc de l'infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
tomaques i bercocs
del l'horta i el secà
herbes medicinals

T'estimaré tot el que sé estimar
t'estimaré amb tota la força
t'abraçaré de forma sincera
t'abraçaré tota sencera
tot el que de tu conec
portes i laberints
costeres i coixins
precipicis i ponts, llambordes
matisos, contradiccions
somnis, malsons, reixiu
del migdia el sol
llamps, trons, rosada
del migdia el sol
llamps, trons, reixiu
del migdia el sol

Les ferides si les portem amb cura
troen el seu camí
finalment tancaran en cicatriu
de mena, més fortes que el propi cuir

Com aigua baixaré pel barranc de l'infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
Llimes i bercocs
del l'horta i el secà
d'entre serres a la mar