Aire
Quan el dia es fa de nit
Quan et sobren les paraules
Quan dir la veritat et resulta tan fàcil
Quan no veus ni el que vindrà
Quan no entens ni el que t’envolta
Quan la vida és una festa que t’ignora...
Mires al teu costat i veus el que t’importa
T’enamores de cent mentides disfressades d’alegria.
I no és més que dir-ho amb la veu alta
Que això no dura per sempre,
Que això no dura per sempre.
I no és més que estimar-te avui per veure
Que un “per sempre” és massa fàcil
Que t’enganyi d’il·lusions
Que després se l’emporta l’aire.
Quan saps que no queda més
Quan m’exposo més del compte
Quan fingeixo que ho entenc
I tot és més fàcil.
Quan em dius tantes veritats
Quan rius amb la mirada
Quan els carrers ens canten amb la veu alta
I és el final...
I no és més que dir-ho amb la veu alta
Que això no dura per sempre,
Que això no dura per sempre.
I no és més que estimar-te avui per veure
Que un “per sempre” és massa fàcil
que t’enganyi d’il·lusions
que després se l’emporta l’aire.
I no és més que dir-ho amb la veu alta
Que això no dura per sempre,
Que això no dura per sempre.
I no és més que estimar-te avui per veure
Que un “per sempre” és massa fàcil
que t’enganyi d’il·lusions
que després se l’emporta l’aire...
