Al carrer de la pretura
Al carrer de la pretura hi ha una taverna obscura
estan tot lo dia cantant, n'hi ha u que és sempre mesurant
Sagarineta que canta Tosca i beu sol vi de Sella e Mosca
i Madriga amb l'estampel·la que beu sol vi de Maristella
Probonaro està ballant i La Timpa està sonant
i cantant en alegria a la «Càmera a gas» en companyia
En companyia de bona gent, hi és qui parla del mal temps
hi és qui parla de les campanyes i beu sol vi de Mamuntanas.
I pa i oliva i pa i formatge i ja se’n vanen cantant adàgio
lo mariner, lo campanyolo i tots los altres li fanen lo rodo
per entonar l’última cançó, però los han tirats al carreró.
No contents de la nitada, ja li han fet una serenada
a una dona desconeixuda, qui cantava? Joan de la Buda
Bella assai era la cançó, ja s'és obert lo finestró
però al posto del fiasco és arribat lo canavatxo
tot ple de porqueria i bona nit a la companyia.
I fugint tots assustats, ma però ja se són trobats
i lo cor bativa encara, no era acabada la nitada.
Per anar en conclusió, ja són entrats a un portó
però han fet massa remor, ja han despertat tot lo rió.
De la befa que és estada és partida una telefonada
una màquina arribava amb la llumera que girava.
Te’ls són seguts com a sants, ja eren xucos com lo fang:
— Compare meu, qui bella nitada,
mos porten també a fer una passejada! —
Envetxe escoltau qui malaüra: los han portats tots en pretura!
I pa i oliva i pa i formatge i ja se’n vanen cantant adàgio
per entonar l’última cançó, però los han tirats al carreró.
Autor(es): Àngel Maresca 'Lo barber'
