Aquest moment
Amb regust d’onada a la boca
dius que avui el mar és fred, que potser més que ahir.
Deixes les petjades a la vora
com qui deixa engrunes per si cal desfer el camí.
És brillant la línia d’una gota coll avall.
Hem deixat les platges a la porta.
Als minuts de lluna dediquem les nits en blanc.
Som de fer sintaxi entre hores.
Del silenci en fem un bon motiu per escoltar.
I es que és tan, tan, fàcil el traçat del teu carrer,
que vaig aprendre’m un per un els noms d’aquells xiprers.
Per si un dia som ben lluny de tot,
per si algun dia ens plou la sort,
seguirem el que estem fent en aquest moment.
La remor dels braços dins de l’aigua
diu que és com un mantra d’aritmètica constant,
que no atura el temps però, de vegades,
omple tot l’espai d’una manera al·lucinant.
I és que és tan, tan, plàcid el retrat d’aquest instant.
D’universos paral·lels que sempre es trobaran.
Per si un dia som ben lluny de tot,
per si algun dia ens plou la sort,
seguirem el que estem fent en aquest moment.
Per si un dia el vent es fa més fort,
per si algun cop baixem de l’hort,
et prometo que viurem en aquest moment.
Autor(es): Xavi de la Iglesia
