Cançó del verd soldat
El sol i la lluna
són ja dos tambors.
El meu fusell du
tres bales de pol·len.
A les blanques cimes
mon cor s'atrinxera.
M'urpegen el flanc
voltors de tenebra.
Sóc el verd soldat
entre herbes marcides:
l'aurora em despulla
d'ombra engelabrida.
El meu enyor sotgen
ofensives d'aures,
obusos de plors
i cérvols de flama.
Amb cara de molsa
i braços calcaris,
la Mort se m'acosta
xiulant els seus salzes.
El sol i la lluna
són ja dos falcons.
Fi meu fusell du
tres bales de pol·len.
—376→
La primera, mare,
irà dirigida
contra l'espantall
que menja mentides.
La segona bala
obrirà un ull d'or
al front ventejat
i ennegrit de l'odi.
La tercera bala,
oh mare profunda!,
trobarà la deu
de ta boca oculta.
M'assetgen corol·les,
boires em circumden,
em creuen aromes
i m'assalten pluges,
Ja són dos anells
la lluna i el sol.
Mon fusell floreix.
Oh com brillo, groc!
Autor(es): Agustí Bartra, Victòria Quingles