Dolors
Dolors amiga meva
Al cementiri t’hi duré flors
Del bracet, unes garlandes
Que sí que sí, que ens hem besat
I és com qui besa
Els carrers del que ha de venir
És com qui tanca la finestra que era oberta
I ventejava el camí
Vull agrair-te això
Vull agrair-t’ho
Allò que dones, cap a tu ja torna
Ieie
Dolors, obstinada tirana
Que entristies la meva vida
Has mort per avorrida els diumenges
Menjant el pà que aquí s’hi dona
Cents de passejades
Per indrets de creus solitàries
Avui que l’alegria mana
Estimar-nos a besades
Vull agrair-te això
Vull agrair-t’ho
Allò que dones, cap a tu ja torna
Ieie
Dolors em preguntes
On l’he trobat?
Doncs dins la misèria
Del teu sembrat
Quan el futur era desert
La meva noia somiava amb l’oceà
I la casa ha canviat la façana
I les parets tornen a cantar una cançó
I les flors fan discursos
Perquè governen el balcó
Vull agrair-te això
