Eco
Eco resta dins la cova, sense llum, rebota el so,
cau la neu de les muntanyes i de lluny ja surt el sol.
Tres de mitges coses certes i un desig caçat al vol,
en grumolls desfà paraules i les cus amb un fil d’or.
Oh Déus que calleu davant de l’infortuni!
Escoltem tots la tragèdia, un ull obert, l’altre tancat,
no esperaré que vinguis i cauràs com un lament suau.
Els Déus són rancorosos, nimfes, Cronos, Zeus i Pan,
i l’amor una revenja que transforma els mots en cants.
Oh Déus que calleu davant de l’infortuni!
