Els vianants
I evitaràs parlar-me quan estiguis tambalejant,
travessaràs moments estranys.
Tremolaràs sense pensar
les raons d'aquest silenci en blanc.
I sortiràs avui al tard,
caminaràs i ens vindràs a buscar.
I m'entendràs que et digui que
les misèries funcionen millor cap per avall.
Estimaràs els vianants,
el noi que passeja el seu gos nevat, i somriuràs.
I deixaràs d'escriure tants relats curts,
poemes i versos sense rimar.
Tremolaràs sense pensar
les raons d'aquest silenci llarg.
I et vestiràs, i et posaràs
la millor camisa que t'has comprat.
I somiaràs amb ser un home alt,
per passar per damunt dels entrebancs.
Estimaràs els vianants,
la noia que ve cada dia a comprar el pa, i somriuràs.
I somriuràs, i estimaràs
cada racó, cada plaça, cada banc de la ciutat.
I te'n riuràs quan passis per davant
d’un bar que un divendres nit vau delirar.
Te m'emportaràs dalt del terrat,
cantarem “Turbina” tots dos plegats, i somriuràs.
