Gita cinc, aganxa deu
Gita cinc i aganxa deu, gita cinc i aganxa deu
gita cinc i aganxa deu, gita cinc i aganxa deu.
Gita cinc i aganxa deu és un home pobre i feu
arribat és poveratxo, per vestit té calqui estratxo.
Arribat és a l’Alguer, és sol, en mig de un carrer
mos ha dat lo cavall i li havem dat lo portal.
Gita cinc i aganxa deu...
És un home de muntanya, la fortuna l’acompanya
gita cinc i aganxa deu, ell que timi el granc al peu
mos ha dat calqui ovella i s’ha pres la platja bella
així qui se vol banyar la marina té de pagar.
Gita cinc i aganxa deu….
Gita cinc i aganxa deu ara és bell, no és més feu
ara és diventat ric, respectat i reverit.
Gita cinc i aganxa deu ja teniva un bell empleu
que però podiva fer sol a dins de l’Alguer
emprestava la moneda, i a qui no li tornava enrera
sense tanta desplaier li sonava la muller.
Emprestava la moneda, i a qui no li tornava enrera
sense tanta desplaier li sonava la muller.
Gita cinc i aganxa deu….
Autor(es): Pino Piras
