L'home que riu
Ell surt de casa sense claus,
mig despullat i descosit.
La gent del barri va dient
que li falta un vull. I ell riu...
S’asseu al banc del parc i va cantant
cançons sense dir res,
amb els ulls tancats
i els braços oberts. I riu...
Cull aquell cigar ben corcat
i rebutjat per algú,
algú que no sap que ell l’encendrà.
I riu! Repartint somriures
Diu: Que tingui un bon dia!
Ell viu!
Viu la vida com si fos el seu últim dia!
Ell torna a casa quan és fosc,
mig despullat i descosit.
Només dos ànimes al parc
i els hi canta blues. I riu...
Obre la porta ben torrat
i es queda quiet en mig del pas.
Reflectit es veu al mirall trencat
I riu...
Pren aquell cigar mig fumat
que s’ha deixat reservat
i ningú sap que ell l’encendrà.
I riu! Repartint somriures
Diu: Que tingui un bon dia!
Viu!
Viu la vida com si fos el seu últim dia!
